dilluns, 23 de juny de 2014

Poesies Carles Garcia

PODEM VÈNCER

Quan la nit es manifesta més fosca i més 
I podem perdre el que tenim
podem vèncer si ens donem la mà front la vida,
si  ens unim front les mentides
 que sentim de les nostres orelles.

Però no em de oblidar qui som
 i que tothom és qui és
amb el seu nom i el seu cognom
 i les seves manies.

la vida no és tan trista
I podem vèncer si ens valorem,
si ens enamorem a primera vista
I no fem cas de la mala gent.

podem vèncer si gaudim de la nostra breu llibertat
i de la veritat que podem tocar i ficar-nos de peus
lluny de les veus de passats dies.
  
Vèncer, superant  irrealitats que s’esvaeixen,
fantasies que arraconem amb teràpies i pastilles
i treballant amb amor, cos a cos,
superant las pors de la malaltia.

podem vèncer,
 si tots junts li diem a la societat
que som persones normals
  que patim una malaltia;

que estimem de veritat
I que patim com els demés,
riem i plorem i lluitem per viure,
però hem de vèncer moltes pors...

Podem vèncer…
Pot ser.


Carles Garcia Pujol

Cap comentari:

Publica un comentari